El codi escrit i oral

L'altre dia a classe ens van donar un article sobre el codi oral i escrit, vam extreure les idees més importants sobre els dos codis i aquí us deixo les diferències entre els dos, les característiques i la relació que hi ha entre ells.

Diferències

Un individu que vulgui dominar el coneixement escrit de la seva llengua no ha d’adquirir tots els coneixements perquè a partir del codi orals ja en domina alguns.
Es donen característiques contextuals ; que són aquelles que es refereixen al context de la comunicació ( espai, temps, relació entre interlocutors...)
La característica contextual de la comunicació oral és immediata es el temps, el receptor compren el missatge a l’ instant, mentre que en l’escrita és diferida i el lector triga a llegir l’escrit que ha fet l’autor. També és donen les característiques textuals o gramaticals, podem comprar les estructures sintàctiques que s’usen en cada codi, el grau de complexitat d’aquestes, la llargada, l’ordre.



Diferències contextuals


En el canal oral s’utilitza un canal auditiu, el receptor percep els diferents signes del text successivament , la comunicació és espontània, immediata, efímera, s’utilitzen codis no verbals, és dona la interacció durant l’emissió en el text i el context extralingüístic te un paper important en canvi en el canal escrit s’utilitza un canal visual, el receptor percep els diferents signes del text simultàniament, la comunicació és elaborada, diferida i duradora, s’utilitza poc els codis no verbals, no és dona l’ Interacció durant l’emissió i el context extralingüístic no és important.


Diferències textuals


En el canal oral l’adequació te tendència a marca la procedència dialectal, en la coherència és dona la selecció rigorosa de l’ informació, és dóna una estructura oberta i poc estereotipades, la cohesió és menys gramatical s’utilitzen elements paralingüístic, s’utilitzen força els codis no verbals, és donen referències exosfòriques, s’incorporen formes pròpies en la gramàtica, s’utilitzen poques solucions formals, el lèxic no està marcat formalment, és dóna la repetició lèxica, s’utilitzen mots am significat específics, com també proformes i hiperònims , tics lingüístics i freqüentem les onomatopeies, les frases fetes, els refranys... en canvi en el canal escrit l’adequació te tendència a neutralitzar la procedència , en la coherència és dona la selecció precisa de l’ informació, és dóna una estructura tancada i molt estereotipades, la cohesió és més gramatical , s’utilitzen pocs elements paralingüístic, s’utilitza poc el codi no verbal, és donen referències endosfòriques, no s’incorporen formes pròpies en la gramàtica, s’utilitzen solucions formals, el lèxic és formal,no és dóna la repetició lèxica,no s’utilitzen mots am significat específics, ni tics lingüístics i és dóna un escàs ús d’ onomatopeies, frases fetes, refranys...


Relació oral – escrit


Un dels autor que va estudiar la relació oral – escrit va ser Gérard Vigner ( 1982 ) que es va centrar en el camps de la didàctica i l’expressió escrita.
Vignes diu que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen del canal oral.
- Des de el orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar l’ informació i no pas per enregistrar paraules. Avui en dia és manté en l’àmbit científic ( és més propi l’escrit que no pas l’oral)
- No existeix una correspondència unívoca entre els dos canals, és a dir, tots dos son independents però necessaris per a la comunicació .
Un altre dels autor va ser Leonard F:M Scinto ( 1986 ) que és va centrar en el camp de la psicologia.
Scinto defensa un model de relació entre el canal escrit i l’oral equipol·lent. Aquest model és basa en el punts següents.
- El canal escrit i l’oral són independents però tenen relació.
- La llengua és un compost del canal oral i escrit i altres canals.
- El canal oral desapareix mentre que l’escrit perdura i és autònom en el context
- El canal oral s’utilitza contínuament metre que l’escrit l’utilitzem menys.