La societat canvia

Avui en dia la societat està canviant constantment, i per aixó les noves tecnologies cada cop són més necessàries per a les nostres vides. Igual que la societat canvia, i per tant les noves tecnologies també canvia la comunicació, és a dir, canvia la manera de transmetre informació, ja que actualment són les noves tecnologies, com el televisor, l'ordinador.. per tant també canvia la manera de rebre l'informació, és més visual que no pas auditiva.
Això fa que l'educació també variï ja que els mestres han de buscar nous mètodes per a transmetre coneixements als alumnes.
He trobat una pàgina web on explica una mica aquesta transformació que s'esta donan en la societat i que afecta a l'educació.

Aquí us deixo la pàgina web per si voleu consultar-la


http://www.aulamedia.org/manifest/

Altres debats

Durant tots els dilluns a partir del dia 23 de novembre, han estat realitzant debats. Cada dilluns s'han fet dos o tres debats a classe de comunicació oral, escrita i digital. Les primeres vam ser nosaltres amb el tema ; la integració dels nens discapacitats a les aules, aquell mateix dia també vam veure el debat de l'educació fins els 18 .Les components del grup eren la Marina Parras, l'Andrea Vélez, la Mónica Talegón,l' Anna Sainz, la Cristina Cazador, l'Estel Gamisans, l'Anna Díaz, la Laura Sánchez i la Mireia Vazquez.

El següent debat que vam veure va ser la religió a les escoles per l' Irene Ruíz, la Sandra Pérez, la Lídia Treserras, la Sandra Cañete, la Laia Castellà, l'Unai González, la Nadia Ambroj, l'Isaac Serrano, i el Juan Antonio León .

També vam veure les aules amb nens de diferents edats que el van realitzar la Sandra Fernandez, la Regina Beltran, la Marta Rodríguez Araúz, la Laura Hedo,l' Anna Merino , la Clara Medina, l'Alba Salinero, l'Alba Orna, l'Emma Saez i la Sara Torras.

Finalment l'ultim dilluns de classe de comunicació oral escrita i digital, vam veure tres debats:

Uniformes sí o no? . Els components del grup erenel Marc Ariño, el Marc Company, el Sergi Domènech, l'Eduard Muñoz, el Javier Lahoz, el Pol Laorden, l'Albert Paredes, l'Adrià Pèrez, l'Hèctor Ros i el David Sánchez.


L'altre debat format per l' Ester Aldehuela, el Josep Fosalba, el Carles Furest,la Raquel Barberà, l'Edu López, el Sergio Rella,l' Elisabeth Torras, la Nita Bosch, el Jordi Mur i el Joan Amat. El tema a debatre va ser: Implantar pla web 2.0 a l'escola.

Finalment amb la Marta Rodríguez Antón, l'Elisabet Barral,,la Mireia Casanovas, el Roc Molina,el Gerard Garcia,el Rode Pico, l'Albert Valbuena,la Cristina Bardia i la Clara Antonio van debatre sobre el calendari escolar.

Tots aquests debats els hem realitzam amb l'objectiu d'aprendre a cooperar en grup i apendre a argumentar. En veure els altres bedats hem pogut observar que des de el primer , fins a l'últim s'ha donat un progrés que ens a servit per aprendre.

Algunes observacions que es podrien millorar, seria el no llegir tant el paper, ja que el que ens apuntem ha de ser de forma breu i esquemàtica per tal de després poder exposar-lo.
En general tots el debats van estar força interesants, i van sortir prou bé.

La llegenda de Sant Jordi

Aquí us deixo la meva recitació, la llegenda del Sant Jordi pel que la vulguin recordar, ja que durant la nostra etapa com a mestres segurament l'haurem d'explicar durant molts 23 d'abril.



Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El mostre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac.I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Recitació

L’últim dilluns de classe, dia 21 de desembre em va tocar fer la recitació, encara que m’ho havia preparat bastant, estava molt nerviosa ,gairebé ja acabada la recitació, se’m va oblidar una frase i vaig haver de rectificar . Va ser un moment bastant tens haver de sortir al centre a recitar sabent que totes les persones de la classe estan pendent del que diràs.

Jo vaig decidir recitar un conte, concretament la llegenda de sant Jordi, és una llegenda tradicional a Catalunya, que tothom o gairebé tothom coneix, però quan te l’has d’aprendre per una recitació ho veus diferent, molt més complicat del que és la llegenda en sí, ja que has d’utilitzar un vocabulari correcte i exacte al fragment escollit.

Altres companys van fer altres contes, o poesia , la veritat va ser una activitat bastant maca d’escoltar ja que vam aprendre altres contes que no sabíem i vam escoltar diferents poemes.

Altres exposicions orals de territori

També és vam donar altres dies d'epxosicions orals :

La Sandra Pérez i la Sandra Fernández van fer l’exposició oral sobre el barri de la Barceloneta, seguidament el Joan Amat i el Jordi Mur, el tema va ser la desigualtat social a Barcelona, després els hi va tocar a la Karen Luna i l’Helena Prim ens van explicar :Una hora en una aula d'acollida i finalment vam acabar am l’exposició de l l’Emma Sáez i l’Alba Salinero : La cultura dels joves del Pirineu. Totes aquestes persones van realitzar l’exposició oral el dimecres 2 de desembre.

El dimecres dia 9 de desembre els hi va tocar el torna a la Raquel Barberà i l’Esther Aldehuela, el seu tema va se viure a les residències de la 3a edat, seguidament els hi tocava a l’Albert Paredes i la Sandra Castelnuovo amb Viure a les residències de la 3a edat; però la Sandra no va poder assistir i ho van deixar pel següent dimecres, i finalment ens van exposar el seu treball el Javi Lahoz i el Marc Company: L'Aquarium de Barcelona.

L’últim dimecres d’exposicions va ser el dia 16 de desembre, i ens van fer la presentació la Cristina Bardia i l’Unai González seguidament Sergi Domènech i Isaac Serrano El món - De la Pangea als continents; haig de destacar aquesta exposició oral ja que va ser en la meva opinió la més original, i finalment, per acabar totes les exposicions orals de territori els hi va tocar a l’Albert Valbuena i Rode Pico amb la presentació dels esports de neu.

Exposició oral: El territori

A partir del dimecres dia 25 de novembre , a la classe de comunicació oral, escrita i digital i TIC ,és a dir, a progressos i contextos educatius II hem estat realitzant exposicions orals sobre els Territoris. A mi i la meva companya, la Marina Parras, ens va tocar exposar el nostre treball, les coves de Gavà, el primer dia.
Per realitzar aquest treball prèviament vam fer un treball de camp, és a dir, vam anar a les Coves de Gavà i ens vam informar, vam fer una ruta per les coves i vam poder fer fotos pel museu que hi ha actualment a Gavà.

Seguidament , quan ja teníem la informació, vam preparar la presentació, el powerpoint i l’exposició oral.

La presentació penso que va sortir bé, ja que ens ho havíem preparat bastant, estàvem una mica nervioses, però crec que l’explicació va ser clara, encara que tenim molts aspectes a millorar, com la gesticulació, la fluïdesa de vocabulari...

També es van donar altres treballs com: el del David Catchot i el Juan Antonia León amb la presentació de Perquè l’Amèrica Llatina és pobre? , L’Anna Díaz i la Cristina Cazador, que ens van presentar Sabadell: abans i ara, l’Aïna Romero i la Tamara Herrera, que va exposar les festes populars a Barcelona. Totes aquestes persones van realitzar el treball el mateix dia que nosaltres.




Aquí hos deixo la presentació del meu treball conjuntament amb la MArina Parras: LES MINES DE GAVÀ

El debat

L'INCLSUSIÓ DELS NENS DISCAPACITATS A L'AULA


El dilluns passat vam haver d’exposar el nostre debat que prèviament havíem preparat. El nostre debat tractava sobre l’inclusió dels nenes discapacitats a l’aula. El debat consistia en repartir-nos primerament els paper sobre qui e suposava a favor i qui en contra, ho vam fer a sorts per tal de no donar lloc a problemes, seguidament repartir-nos els paper d’oradores, investigadora i capitana. Cadascuna s’havia de preparar el seu tros, que duraria tres minuts, seguidament posar-ho en comú amb el seu grup i finalment amb el grup sencer.

El meu grup estava compost per:

L’Aina Romero i l’Helena Prim que van exercir el paper d’oradores , la Tamara Herrera que va fer el paper d’investigadora i L’Anaïs Alapont que ens va comentar les conclusions.
Nosaltres vam presentar els arguments a favor sobre d’inclusió dels nens discapacitats a l’aula.
El nostres grup pretenia defensar que els nens amb discapacitats s’haurien d’incorporar a les aules ordinàries amb l’objectiu que aquest no se sentin discriminats, s’adaptin a la societat, intent d’avançar com la resta de nens ja que creiem que encara que aquests nens tinguin una discapacitat han de tenir les mateixes oportunitats que la resta de nens.

Els punts que vam tractar en el debat eren

• 
  L’escola inclusiva; que és aquella escola on es troben diferents varietats d’alumne si per tant pensem que afavoreix a l’educació tant del nen amb discapacitats, com a la resta de nens.
• 
  Va estar seguit d’una experiència personal i els beneficis sobre aquest tipus d’escola i sobre l’ interacció entre els nens cm també amb el professor.
• 
  També vam parlar sobre les ajuts que proporciona l’estat als nens discapacitats perquè puguin incorporar-se a les coles.
• 
  Finalment vam comentar els beneficis personals i dels familiar que comporten portar al nen a una escola inclusiva.

L’altre grup pretenia defensar que els nens discapacitats no haurien d’estar integrats a l’aula ordinària, sinó que és millor que estiguin en una escola especialitzada, ja que, aquest tipus d’escola podrà ajudar més al nen per la professionalitat de personal.

les components del grup van ser:

Mireia Bernadó, investigadora del grup, Núria Villaronga, com a capitana i Karen Luna i Sandra Castelnuovo que exercien els papers d'oradores.

Els punts a tractar van ser:

• 
  L’escola especial; que és aquella escola on es troben els nens amb discapacitats ja siguin físiques o mentals.
• 
  Les poques ajuts que dóna l’estat a aquestes escoles i com perjudica això al nen i a les famílies.
• 
  Finalment els beneficis familiars i personals que comporta portar al nen a aquest tipus d’escola.

Com parla bé en públic.

A classe de comunicació oral, escrita i digital ens an fet llegir el llibre" Com parlar bé en públic", amb l'objectiu d'agafar les característiques principals del llibre per tal de poder aplicar-les en les activitats que farem pròximament i més que re, en el nostre futur com a mestres.

Aquest llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat ens explica la importància de la comunicació oral, del llenguatge oral, del llenguatge corporal i tot tipus de mitjans per a complementar un discurs a part d’això ens ensenya tècniques específiques de com parla bé en públic, de com relacionar-nos amb el demés, de com elaborar un discurs, com ens hem d’expressar davant el públic, com controlar els nervis i ens comenta els tipus de discursos. Totes aquestes tècniques ens seran útils per poder comunicar-nos amb els alumnes ja que el nostre dia a dia serà un constant discurs i per tant aquest llibre ens dóna un informació mol vàlida per al nostre futur.


En conclusió, un bon orador s’ha de preparar un discurs amb una sèrie de pautes prèvies per tal de poder explicar-ho amb naturalitat i confiança davant d’un públic.



L’orador ha de dominar el llenguatge oral, com la claredat del discurs, la precisió, les figures retòriques, la llengua... ha d’utilitzar el llenguatge corporal, per tal que el públic presti atenció, com la gesticulació, la mirada, la posició del cos... ha de tenir una actitud positiva, com també donar molta importància a fer pauses, vocalitzar,als canvis de tons de veu, a d’evitar llegir, és a dir, ho ha d’explicar d’una manera espontània.
L’orador pot a acompanyar els discurs amb mitjan audiovisuals com gràfics, exemples, powerpoint..., per tal de fer-ho més amè i facilitar al públic la informació sobre el discurs.


Personalment m'ha sembla un llibre bastant instructiu, no és la serie de llibres que estem acostumats a llegir, ja que fins ara haviem llegit més noveles d'aventures, terror, amor..., però tot ai axí crec que ens un llibre que ens ajudara en les exposicions orals, en els treballs, i sobretot en asolir el nostre objectiu, ser mestres, en ajudarà a poder parlar davant d'una classe amb senzillesa, claretat ,seguretat, sense por o nervis...

Propietats caracterítiques del text o discurs

L'altre dia a classe vam parlar sobre les característiques del text, vam fer un breu esquema i ens van donar unes breus definicions sobre les característiques descriptives i les prescriptives, així que us les deixo aquí per si voleu consultar-les.

Característiques del text:

• Descriptives

- Coherència

- Cohesió

- Adequació

• Prescriptives

- Correció

- Cariació


Qualitats que te un escrit o un discurs quan actua eficaçment en una situació.



Descriptives: analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic.



· Adequació: grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa tenint en compte l necessitat dialectal i el seu registre.

· Coherència: propietat del text que selecciona la informació rellevant i l’irrellevant. A més a més estableix una relació lògica entre les diferents parts d’un discurs tenen en compte l’estructura d’aquell text.

· Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen entre diferents
element o part d’un text i que permeten al lector interpretar-les amb eficàcia.




Prescriptives: marquen les normes d’ús.



· Correcció : es refereix a la norma explicita d’ús en una comunitat lingüística.

· Variació: es refereix als trets estilístics i expressius d’acord amb determinats valors socials.

Qualitats lingüítiques

apunts
A classe de comunicació oral , escrita i digital, vam parlar sobre les 4 característiques funamentals de la llengüa; llegir, escriure , parlar i escoltar. L'Imma ens va donar uns breus apunts sobre les definicions funamentals de les 4 característiques de la llegüa i alguns aspectes importants d'aquestes.

LLEGIR, ESCRIURE, PARLAR I ESCOLTAR

Son les 4 varietat que un usuari ha de dominar per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles.

Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit.

· És un procés actiu. És una construcció pròpia que dependrà del text.
· És aconseguir un objectiu.
· És un procés d’interacció entre el lector i el text.
· És implicar-se en un procés de predicció i inferència.


Escriure : és el procés mitjançant el qual és produeix un text significatiu.


Parlar: És expressar el nostre pensament a traves del llenguatge articulat, de forma
coherent,clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.


Escoltar: És comprendre un missatge a partit d’encendre tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment.

· Demana un paper actiu i participatiu
· Demana un respecte per l’emissor en les seves idees.

Oh brother!

L’altre dia a classe vam comentar un anunci de Galeries i L’Imma ens va proposar fer el mateix amb aquest anunci de la Seat.

Podem veure que la música del principi de l’anunci és més lenta i mes fluixa en canvi desprès es comença animar a mesura que el “monstre” comença a créixer, en el moment que el “ monstre” no cap al cotxe i la família esta la música la musica es torna a enlentir-se i afluixar però quan novament apareixen amb la solució, el nou cotxe, la música torna a créixer. També aquest fet, ve acompanyat de la llum, al principi quan el “monstre” és petit l’ il·luminació és fosca. En el moments de tristor la llum es torna més fosca en canvi al moment de trobar una solució l’ il·luminació és més clara.

Com va dir l’Imma, que jo personalment no m’hi havia fixat, els queixals de la nena també són llargs, per fer una comparació amb el “ monstre”.
El mostres creix amb amor, i així donen a entendre que la família s’estima i buscaran la solució que faci falta,i aquesta solució, és el cotxe.

El final de l’anunci ens diu una frase: “ porque ja se sabe que pasa con los monstruos, que crecen crecen y crecen” donant a entendre que la família creix i per tant aquest cotxe que és ampli, hi ha espai per a tota la família i per tant és la solució per a les famílies nombroses.

Anunci Galeries

La setmana passada a classe vam veure un anunci de Galeries, el qual per promocionar-les feien servir un model d’escola tradicional. L’objectiu era fixar-nos que destacava l’anunci, com ho feia, que ens venia...
Vam poder comprovar que la llum era més clara en els moment que els nens sortien de l’aula, donant a entendre que l’aula és avorrida i fosca, i en canvi fora ens hi trobem la diversió , la llum.
També podem observar que el que promociona és la roba i el material escolar i podem veure que els nens es tiben de les samarretes i no es trenques, per tant són flexibles, també veiem el tros de la font i ningú es mulla donant a entendre que el material és impermeable i resistent a l’aigua. Observem als nens que llencen les motxilles pel terra i tampoc és fan mal bé.
Si escoltem bé la música ens adonem que quan els nens estan a classe només sona el rellotge i en canvi quan els nens surten a fora la musica comença a sonar cada cop més forta fins que surten al pati.
He penjat el vídeo encara que a mi no s’ em veu fins al final.

Qui ets tu!?

Caràcters sorprenents


Sempre que coneixes a una persona nova , et mostres distant, observadora, inquieta de manera que l’altre persona et pot considerar una mica freda fins que agafes confiança, llavors tot és més fluid.
És el cas d’aquesta noia, primerament la pots considerar distant, calculadora, observadora, incapaç de mostrar-se tal com és, fins i tot una mica seria, però tot i així agradable am la gent que l’envolta, però a mesura que la comences a conèixer te n’adones que aquell concepte que tenies sobre ella s’esborra per complert i t’hi trobes am una noia centrada però alhora alegre, amigable, capaç d’ajudar a tot aquell que ho necessiti, però també capaç de posar ordre, de tenir un saber estar, de comportar-se correctament en cada moment, de saber que dir en cada ocasió, de saber valorar el que li convé i el que no. És una persona que mostra confiança, amb la que pots parlar i t’hi trobes agust.
He decidit descriure-la a ella perquè sempre que parlem d’aparences ho fem des de un aspecte negatiu, però també pot ser un aspecte positiu com en aquest cas. El caràcter de les persones et poden donar moltes sorpreses , ja siguin positives, o negatives, i més encara, quan et fas una idea equivocada d’aquella persona.

El codi escrit i oral

L'altre dia a classe ens van donar un article sobre el codi oral i escrit, vam extreure les idees més importants sobre els dos codis i aquí us deixo les diferències entre els dos, les característiques i la relació que hi ha entre ells.

Diferències

Un individu que vulgui dominar el coneixement escrit de la seva llengua no ha d’adquirir tots els coneixements perquè a partir del codi orals ja en domina alguns.
Es donen característiques contextuals ; que són aquelles que es refereixen al context de la comunicació ( espai, temps, relació entre interlocutors...)
La característica contextual de la comunicació oral és immediata es el temps, el receptor compren el missatge a l’ instant, mentre que en l’escrita és diferida i el lector triga a llegir l’escrit que ha fet l’autor. També és donen les característiques textuals o gramaticals, podem comprar les estructures sintàctiques que s’usen en cada codi, el grau de complexitat d’aquestes, la llargada, l’ordre.



Diferències contextuals


En el canal oral s’utilitza un canal auditiu, el receptor percep els diferents signes del text successivament , la comunicació és espontània, immediata, efímera, s’utilitzen codis no verbals, és dona la interacció durant l’emissió en el text i el context extralingüístic te un paper important en canvi en el canal escrit s’utilitza un canal visual, el receptor percep els diferents signes del text simultàniament, la comunicació és elaborada, diferida i duradora, s’utilitza poc els codis no verbals, no és dona l’ Interacció durant l’emissió i el context extralingüístic no és important.


Diferències textuals


En el canal oral l’adequació te tendència a marca la procedència dialectal, en la coherència és dona la selecció rigorosa de l’ informació, és dóna una estructura oberta i poc estereotipades, la cohesió és menys gramatical s’utilitzen elements paralingüístic, s’utilitzen força els codis no verbals, és donen referències exosfòriques, s’incorporen formes pròpies en la gramàtica, s’utilitzen poques solucions formals, el lèxic no està marcat formalment, és dóna la repetició lèxica, s’utilitzen mots am significat específics, com també proformes i hiperònims , tics lingüístics i freqüentem les onomatopeies, les frases fetes, els refranys... en canvi en el canal escrit l’adequació te tendència a neutralitzar la procedència , en la coherència és dona la selecció precisa de l’ informació, és dóna una estructura tancada i molt estereotipades, la cohesió és més gramatical , s’utilitzen pocs elements paralingüístic, s’utilitza poc el codi no verbal, és donen referències endosfòriques, no s’incorporen formes pròpies en la gramàtica, s’utilitzen solucions formals, el lèxic és formal,no és dóna la repetició lèxica,no s’utilitzen mots am significat específics, ni tics lingüístics i és dóna un escàs ús d’ onomatopeies, frases fetes, refranys...


Relació oral – escrit


Un dels autor que va estudiar la relació oral – escrit va ser Gérard Vigner ( 1982 ) que es va centrar en el camps de la didàctica i l’expressió escrita.
Vignes diu que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen del canal oral.
- Des de el orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar l’ informació i no pas per enregistrar paraules. Avui en dia és manté en l’àmbit científic ( és més propi l’escrit que no pas l’oral)
- No existeix una correspondència unívoca entre els dos canals, és a dir, tots dos son independents però necessaris per a la comunicació .
Un altre dels autor va ser Leonard F:M Scinto ( 1986 ) que és va centrar en el camp de la psicologia.
Scinto defensa un model de relació entre el canal escrit i l’oral equipol·lent. Aquest model és basa en el punts següents.
- El canal escrit i l’oral són independents però tenen relació.
- La llengua és un compost del canal oral i escrit i altres canals.
- El canal oral desapareix mentre que l’escrit perdura i és autònom en el context
- El canal oral s’utilitza contínuament metre que l’escrit l’utilitzem menys.

El llenguatge i les llengues

A classe de comunicació oral, escrita i digital, vam parlar sobre les llengües i el llenguatge i aquí us deixu alguns conceptes sobre la llengüa i el llenguatge extrets d'un article que ens van donar a classe.



El llenguatge i les llengües

El llenguatge és més que un instrument de comunicació. Serveix per a transmeten informació. És pot transmeten a partir de la llengua o bé mitjançant signes, és a dir, el llenguatge humà està constituït per una combinació de senyals i combinacions d’aquestes organitzades, que es transmeten d’un emissor a un receptor.

Elements per una definició de llenguatge

Tot ésser humà es comunica a través d’una llengua. El llenguatge és un mitjà d’expressió i comunicació entre les persones.
Amb una llengua organitzem el món, és a dir, els ésser humans son capaços de reduir les coses, el objectes, el món que en envolta en paraules, en el llenguatge per tal de facilitar la comunicació entre les persones.
El llenguatge és un element bàsic per a formar el pensament. Necessitem el pensament per a raonar i dur a terme el llenguatge, és a dir, poder comunicar-nos.
El llenguatge és indispensable per a suport de la memòria, ja sigui individual o col·lectiva, ja que moltes experiències que tenim a la memòria les expliquem a unes altres persones, de manera que questes les comparteixen amb nosaltres.
El llenguatge no serveix només per a comunicar-nos amb altres éssers humans, sinó que ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos, és a dir, l’autoexpressió.

Definició de llenguatge

En conclusió el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens, ens permet les relacions entre persones, podem ordenar les experiències del nostre entorn individuals, és el suport de la memòria i el coneixement i finalment ens permet dialogar amb nosaltres mateixos.